Ja fa uns 45 anys els de cal Gironi van fer una pista per poder accedir amb cotxe a la seva casa i pallers. Per aquesta pista hi passaven carros i inclús hi va arribar a circular un land rover  conduït per  l’últim habitant del poble, el Sisco de cal Gironi, testimoni d’aquests fets narrats  ,que per cert, va marxar del poble perquè no hi havien dones i com ens va dir durant un dinar a cal Butxaca, “la va trobar i encara la conserva!

pitja aquí per veure el tall: http://www.pirineustelevisio.com/tag/solanell/

UN ARQUITECTE REVIU SOLANELL, EL POBLE DEL GALL NEGRE


10-09-2010


Cap a l’any 1920, un grup de xolladors d’ovelles de Cal Gep, al poble de Solanell, entre els quals hi havia l’Agustinet, de Pallerols del Cantó, cantaven i feien xivarri davant de l’església de Sant Julià. El capellà, que en aquell moment deia missa, va sortir a increpar-los però el grupet va respondre amb una cançó picant sobre mossèn Antoni i la seva majordoma. El rector els va fer fora a garrotades.


L’Agustinet, que era un excel·lent acordionista, va compondre la cançó del Gall Negre. La lletra i la melodia popular ha arribat fins a l’actualitat. La cançó, amb gairebé un segle, no s’ha perdut. En canvi, l’església i el poble de Solanell estan pràcticament en runes.


Solanell, un poble fundat l’any 839, va ser un dels més grans de la vall de Castellbò. Fa uns 70 anys hi vivien unes 200 persones. Els habitants, farts d’esperar l’electrificació del poble, van anar abandonant Solanell. L’any 1972, quan va arribar l’electricitat, només hi quedaven alguns pagesos i masovers. L’any 1976 el poble va quedar despoblat del tot.


Fa cinc anys, un jove arquitecte de Tarragona el van engrescar per participar en un projecte de rehabilitació d’un petit poble deshabitat del Pirineu. L’arquitecte, Saül Garreta, s’hi va apuntar. Però la iniciativa es va desinflar i es va quedar sol. No obstant això, Garreta no va desistir i ja és el propietari del 70% de les cases. La compra no va ser fàcil ja que va haver de negociar amb els hereus de les cases, entre els quals hi havia set cosins germans.
Ara ha començat a arreglar el camí d’accés al poble perquè està impracticable. Solanell és tan sols a 6km de Castellbò però només s’hi pot arribar amb un tot terreny. Per tant, el principal és l’accés rodat a peu de poble i l’electrificació.


Amb l’abandonament del poble, els pals de llum han caigut. Per tornar-ho a posar a punt, Fecsa demana 120.000 euros. El noi de Tarragona, com se’l coneix a la vall, ha demanat una subvenció a la Generalitat i un Pla d’Electrificació Rural.
La feina de rehabilitació serà llarga i feixuga. Però Garreta no desisteix i té molts projectes per recuperar Solanell. L’arquitecte ha creat un bloc a internet on explica l’evolució del projecte i ha penjat una demostració virtual de com s’imagina el poble.


Accés rodat, llum i aigua. És el bàsic per recuperar el poble. D’aigua n’hi ha. I molta. A l’entrada hi ha una font natural que mai s’ha assecat. I Garreta ha fet pujar un especialista a Solanell que ha certificat que hi ha molta aigua subterrània. Per tant, l’aigua es podria extreure de pous.


Garreta té molta feina a Solanell. Les cases estan en ruïnes, molt més que fa cinc anys, quan va conèixer el poble per primera vegada. L’església, cèlebre pels fets que es narren al Gall Negre, sobreviu a la degradació total.


Però la il·lusió i les ganes de tornar a donar vida a un poble del Pirineu no faran desistit el noi de Tarragona.