OLORS

 
Quan la ment camina per vells temps
reviuen els records
que es gronxen en el bressol
de les terres de la vall,
en els camins,
els carrers i els raconets
les boniques violes de la primavera ,
l’ olor d’ un pom de roses acabades de collir
damunt la taula de noguer.
Una olor inconfusible
desprenen les teves cases, Senyús
que en el mirall del temps s’ hi reflecteixen
com a poms de roses del roser.

 
CARMEN ESPLUGA