vivències: Salvem Peguera /Salvemos Peguera
http://vivenciesjosep.blogspot.com.es/2011/07/salvem-peguera-salvemos-peguera.html

Uns articles que conviden a la reflexió. Un xeic àrab que compra un poble en un paratge idílic al Bergadà per fer un resort de luxe i un magnífic llibre sobre els pobles abandonats en Catalunya de Judit Pujadó y Xavier Cortadellas.

Com molts de vosaltres sabeu ja fa uns anys que ens hem proposat tornar la vida al poble de Solanell. Vaig conèixer Solanell a traves d’un possible encàrrec professional i al poc temps em vaig quedar sol amb la fal·lera de fer-hi quelcom autèntic i del que em pogués sentir orgullós. Amb els anys han estat moltes persones les que m’han recolzat i ara puc dir que ja som un petita colla de gent els que estem implicats en aquesta il·lusionant projecte, l’Alba, en Manel, en Jose i la Irene, el Francisco Gomà, en Josep Maria Julià, en Joan Bericat, Ferran Cusidó. L’Evelio Tieles, com no, els meus pares i germans, en Ramon Fierro, els meus amics la família Sala Caseró, en Joan Subirats i la Sílvia, la Conxita Julià , en Pratginestó, l’Ester Nadal, la família Rabassa, en Jordi Pasques, l’Artur Blasco,en Joan Marquet, Marc Cusidó, cal Titarró, Cal Butxaca, cal Lluïs, la Lucy Rees,en Salvador, en Jordi Marquet, la família Marot, Isidre Torrens, en Marc Torres, Xavier Cazorla, Torb Teatre, la Neus Navarro i molta altra gent que segur que em deixo i que han connectat emocionalment amb aquesta idea no tant sols de recuperar un poble sinó de Reviure´l amb tot el seu dinamisme cultura i història que ha tingut durant aquest passat mil·lenni i que fruit de la societat que actualment tanta gent es qüestionem, ha perdut en tant sols mig segle.

Vull reflexionar en aquest escrit sobre les possibilitats reals que té un petit grup de gent de formular una proposta real i creativa que s’acabi materialitzant en la recuperació d’un poble en el seu sentit més ampli.

El camí que ens porta a Solanell és un bon exemple del dia a dia d’aquest projecte. Alguns dies la pista s’espatllava per les turmentes d’estiu, de tant en tant queia algún roc que havíem d’apartar o s’anaven enfonsat les roderes fins al punt de fer-se intransitable per un turisme normal. Després va vindre en Jordi Rabassa amb les seves màquines i va deixar-la en unes condicions acceptables per accedir-hi pràcticament qualssevol vehicle. Vam portar la llum, refent tota la línea i desbroçant el perímetre de seguretat i netejant en gran mesura les branques que habitualment ratllaven la carrosseria.

El temps va passant, tenim llum , en gran part gràcies a l’Ajuntament i inclús a Fecsa Endesa que ens va ajudar a gestionar un Pla d’Electrificació Rural i a obtindre una subvenció de 59.000€ que representava la meitat del import total. Conscients que degut a la severa crisis econòmica els ajuntaments no poden fer front a tota la seva despesa corrent en serveis públics , ens vam sentir totalment reconfortats per la seva gestió que finalment va possibilitar que Solanell tornès a tindre llum. I així han anat passat les setmanes, els mesos i mentres anant veient com la situació econòmica i social es degrada cada dia més en Hispanistan. Pel camí hem aconseguit moltes complicitats i recolzaments amb alguns mitjans com Catalunya Ràdio , el diari el Segre, ràdio Seu i TV3 de la mà d’Eva Clausó i tot plegat amb l’inestimable assessorament de Tele Pirineus i el seu director en Manel López. Després d’un exitòs cap de setmana en el que van vindre més de 70 persones i la nostra presència a Biocultura convidats per Sywal Pedra Natural, en la que vam despertar un notable interès seguim amb la mateixa il·lusió del primer dia amb ganes de fer una proposta seriosa, viable i engrescadora. Una proposta no sols de reconstrucció d’unes cases sinò una proposta en la que Reviure Solanell sigui un node impulsor d’una xarxa que aglutini noves maneres de pensar i de fer, que Solanell sigui una espècie de “Think Thank” que re formuli una nova manera d’estar i de fer en inevitable món globalitzat i societat de la informació. Un model que aposti per la renovació d’un poble a partir de tres peus:

  1. Un primer peu basat en els residents habituals que en completaries vesants, a`portin un valor afegit al poble, sigui en agricultura, en ramaderia, en oficis, activitats de lleure, restauració, noves tecnologies, disseny etc.
  2. Un segon peu basat en una colònia d’artistes que desenvoluparan les seves obres en un espais condicionats a tals menesters amb unes zones de relació en les que s’exposaran i comercialitzarà la seva producció. Justament en aquesta zona tenim previst representar l’Obra l’Obaga de la ma de la companyia Pirenaica Torb Teatre i dirigida per Torb Teatre.
  3. L’altre peu és la de crear una tercera zona combinada per habitatges compartits per gent que tant sols hi vulgui passar uns mesos a l’any amb zones condicionades pel turisme rural en totes les seves besants.

Aquets tres peus han d’anar acompanyats d’una gestió de conjunta de les més de 1000 hc (entre privades i comunals) que composen la vall de Solanell en les que hi hauran de conviure activitats com la caça controlada, l’agricultura, la pastura i les activitats de lleure i didàctiques que fomentin el turisme rural responsable. Una sèrie d’activitats que hauran d’anar acompanyades d’una explotació sostenible i intel·ligent dels recursos disponibles, prats, ramaderia, bosc, biomassa, riu. A tals efectes vam començar a desenvolupar un Pla d’ordenació forestal de la ma de Carles Espunyes de Foresab que es troba pendent de incorporar les finques de l’altre propietari del conjunt.

Volem deixar molt clar que aquest projecte, si bé és cert que no volem compartimentar la gestió del “Tot” com una única peça, no pretenem tindre una actitud intervencionista , dogmàtica i ni molt menys sectària. Reviure Solanell és un projecte que senzillament vol que un poble torni a tindre vida, que les seves cases estiguin habitades, que els seus vilatants i usuaris puguin decidir sobre les qüestions del dia a dia que els afectin. Una normalitat totalment democràtica i dinàmica, respectuosa i sostenible. Que viure a Solanell esdevingui una experiència vital i no tant sols una circumstància.

Solanell no vol ser un oasis enmig del desert on la gent escapi atabalada i descepcionada de la societat. Solanell vol ser un petit experiment social on fer les coses d’una altra manera esdevingui en si mateix un objectiu i que amb molta il·lusió, empenta i esperem, recolzaments, pugui ser part i model d’una xarxa d’altres llogarets que retroalimentin aquesta petita Icària.

.